Sense anar més lluny, tenim l'exemple de la necròpolis de les Pistes d'Atletisme a Vilassar de Dalt: volent adequar les pistes d'atletisme després de les obres de construcció de l'escola nova, i només pel fet de rebaixar 60 cm la cota del solar, van aparèixer les sitges, les tombes, el forn, el lacus...
I tal i com sempre hem defensat, una cosa no ha de perjudicar l'altra: es pot combinar l'espai i donar-hi una multiplicitat d'usos en benefici de tots, és a dir, acabant les pistes i els vestuaris corresponents al mateix temps que cal fer una intervenció arqueològica i arribat el cas, un espai o zona de musealització que no interfereixi el gaudi de l'equipament.
Al construir un aparcament al parc de Can Mulà, es va descobrir (abril de 2009) un menhir: en un primer moment l'empresa constructora va informar "d'una pedra de volum considerable i de dubtosa procedència".
El menhir (més gros que els dos de Vilassar - cal Camat i Pedra del Diable), té una llargada de 5 m i unes 6 tones de pes.
Després de l'estudi pertinent, aquest quedarà instal:lat i exposat al públic al jardí de la Biblioteca de Can Mulà.
És un exemple més de com es poden combinar usos i espais. I també, i cada vegada més, és un exemple de com tots els municipis valoren i posicionen com a preferència, la posada en valor del seu patrimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada